Tot i que hi ha persones que resten importància al fet de ser tartamudes, el més habitual, i amb diferència, és que empitjorin les condicions de vida dels afectats

He anat subratllant en diferents entrades al bloc els entrebancs de diversos tipus que solen acompanyar, en el seu dia a dia, les persones amb quequeig. Amb tot, és bo recordar que aquesta premissa no és del tot general. Dit d’una altra manera: mentre que, per un cantó, hi ha persones que pateixen cruelment la seva disfluència, n’hi ha d’altres que transiten pel trastorn, tot i que més aviat són minoritàries, amb un ànim força més favorable. Us en poso un parell d’exemples clarificadors.

Així, fa ben pocs dies, en la trobada d’ATCAT posterior al gruix de les vacances, vaig tenir l’oportunitat de comprovar aquests contrastos aguts en dos dels meus companys d’associació.

D’una banda, un noi que no du gaire bé la seva disfluència, va reconèixer que en les reunions a l’empresa on treballa, quan es tracta de debatre aspectes de la feina, roman apartat i en un racó, com apartat de la resta, i sense intervenir. Aquesta circumstància, que vaig entendre i comprendre perfectament i em va sensibilitzar de ple, és la més comuna.

Però, d’altra banda, un altre company va afirmar que, en cinc dies, tenia l’exposició pública del seu projecte de màster. I va anar més enllà: no ha advertit ningú dels que l’avaluaran que té un trastorn de la parla. Un cop de valentia indenegable que va remarcar dient-me que aquest projecte el convertirà en el seu negoci, en la seva petita empresa. És a dir: malgrat la problemàtica oral que indiscutiblement arrossega, i que no és pas moderada, es convertirà en emprenedor. Sens dubte, un aplaudiment més que sincer per aquest company, i un exemple a seguir, encara que és congruent pensar que aquesta actitud no és la més habitual en una persona amb quequeig.

En suma: dues mostres de la desigualtat, malgrat que el primer fet és bastant més dominant que el segon, que pot comportar la tartamudesa en la manera amb què l’enfoquen els afectats.