Tartamudesa i expectatives laborals

Considerant que vaig quedar tan satisfet que, al juliol i amb motiu de l’estrena teatral de “El discurs del rei”, i com us apuntava aquí mateix, al bloc, fa dues setmanes, a TV3 es parlés en dos dels seus programes de referència de la tartamudesa, voldria acabar de fer-hi esment amb un detall rellevant que va exposar la logopeda qualificada que va aparèixer a “Els matins”.

Aquella professional, que en cap cas va minimitzar l’agut trasbals que en molts dels afectats provoca el trastorn de la parla que ens ocupa, i per tant va remarcar profundament els problemes diversos i no només emocionals que sovint comporta, va afirmar una frase que, des de llavors, se m’ha quedat clavada. Va dir: “conec un enginyer brillantíssim que, a causa de la tartamudesa, fa de reponedor en un supermercat, va posant les caixes i no parla amb ningú”. Senzillament, brutal.

Què pretenc manifestar amb tot això?. Efectivament, que el quequeig és capaç de dinamitar i impossibilitar moltes carreres professionals que, sense el trastorn, serien satisfactòries. De fet, és probable de trobar nombroses persones amb quequesa frustrades des del punt de vista professional. I no crec, sincerament, que les paraules colpidores de la logopeda a televisió siguin un cas aïllat. De tot plegat n’hem de treure una conclusió rotunda: un dels trets de la vida més significatius on la quequesa fa malbé les persones afectades és en la seva carrera professional.