Tartamudesa i expectatives laborals

Considerant que vaig quedar tan satisfet que, al juliol i amb motiu de l’estrena teatral de “El discurs del rei”, i com us apuntava aquí mateix, al bloc, fa dues setmanes, a TV3 es parlés en dos dels seus programes de referència de la tartamudesa, voldria acabar de fer-hi esment amb un detall rellevant que va exposar la logopeda qualificada que va aparèixer a “Els matins”.

Aquella professional, que en cap cas va minimitzar l’agut trasbals que en molts dels afectats provoca el trastorn de la parla que ens ocupa, i per tant va remarcar profundament els problemes diversos i no només emocionals que sovint comporta, va afirmar una frase que, des de llavors, se m’ha quedat clavada. Va dir: “conec un enginyer brillantíssim que, a causa de la tartamudesa, fa de reponedor en un supermercat, va posant les caixes i no parla amb ningú”. Senzillament, brutal.

Què pretenc manifestar amb tot això?. Efectivament, que el quequeig és capaç de dinamitar i impossibilitar moltes carreres professionals que, sense el trastorn, serien satisfactòries. De fet, és probable de trobar nombroses persones amb quequesa frustrades des del punt de vista professional. I no crec, sincerament, que les paraules colpidores de la logopeda a televisió siguin un cas aïllat. De tot plegat n’hem de treure una conclusió rotunda: un dels trets de la vida més significatius on la quequesa fa malbé les persones afectades és en la seva carrera professional. 

Felicitats a TV3 per parlar de la tartamudesa en dos dels seus programes més destacats

Durant el passat mes de juliol em vaig felicitar, una vegada més, de la qualitat de la televisió pública catalana. En efecte, TV3 no tan sols és una referència sòlida, justificada i insubstituïble per a diversos milions de persones, entre les quals m’incloc clarament, sinó que a les portes de les vacances per a una gran majoria de la població va tenir la gentilesa de parlar, en dos dels seus programes insígnia, de la tartamudesa.

Així va ser. En relació l’obra teatral “El discurs del rei”, de la qual ja n’he expressat lloances merescudes en entrades anteriors al bloc, els programes “Els matins” i “Divendres”, els espais per excel·lència matinal i de tarda, van tractar el trastorn oral que ens ocupa. I ho van fer, a més a més, amb uma delicadesa total i amb un esperit divulgatiu excepcional.

En tots dos casos, una logopeda, que no era la mateixa persona, va ser entrevistada al plató corresponent. Cal dir que tant l’una com l’altra no van menystenir la importància, sovint negativa en el sentit del mal que comporta a moltíssims afectats, de la disfluència. De fet, aquelles professionals qualificades van manifestar l’infortuni i les seves conseqüències en el dia a dia amb el qual moltes persones amb quequeig evoquen la seva disfèmia. Conscients com hem de ser que en uns casos aquest aspecte és més pronunciat que en uns altres, val la pena remarcar i aplaudir, per tant, per sobre de tot plegat, que en unes franjes horàries d’audiència significativa TV3 apostés per acostar la tartamudesa a un públic ben ampli.