A les persones disfluents, ens heu de parlar sense pressa

És del tot cert que, amb freqüència, les persones disfluents necessitem més temps per expressar allò que volem dir que no pas una persona mancada de tartamudesa. Lligat a això, doncs, en poques ocasions ens veureu parlar ràpids i accelerats. Ben bé pot donar la sensació que no tinguem massa pressa per acabar aquelles frases que ens costen més del compte.

Si no sou disfluents i en el supòsit que sapigueu que el vostre interlocutor pateix un grau de tartamudesa alt o relativament alt, heu d’expressar-vos més aviat a poc a poc. Aleshores, tindrem la sensació de no sentir-nos pressionats i, en conseqüència, i molt possiblement, el ritme de les nostres oracions serà més favorable. Naturalment, hi ha vegades que ens agafen per sorpresa. Us ho comento.

Així, tots –disfluents i no disfluents- ens hem trobat amb algú que ens ha aturat pel carrer preguntant-nos com anar a un lloc determinat. En aquestes circumstàncies, ens acostumen a enganxar amb la guàrdia baixa. Sovint, la pregunta, no tan sols és imprevista, sinó que, a més a més, és sobtada. Aquí és fàcil que ens bloquegem.

És habitual que la gent visqui estressada i corri, i que la immediatesa en tot pretengui ser una realitat, però, malgrat això, cal tenir present i remarcar novament que el 2% de la població que formem el grup de persones amb tartamudesa requerim més temps per completar les respostes i  els parlaments. Per tant, encara que us manin les presses, quan us dirigiu a nosaltres amb calma ens estareu fent, sens dubte, un favor que agraïrem.