Us definiré el concepte tartamudesa. En línies generals, la
tartamudesa o quequesa –que és ben bé el mateix- és evocada com
un trastorn de la parla caracteritzat per les repeticions i
interrupcions involuntàries en l’emissió de les paraules,
acompanyades de diversos moviments i desordres respiratoris i
vasomotors. I us dono altra definició interessant per entendre-la
millor: és un trastorn de la comunicació caracteritzat per la
repetició o el bloqueig espasmòdic d’un so, una síl·laba o una
paraula.
Val a dir que aquest trastorn, un dels nombrosos existents del
llenguatge i la parla i ben probablement el més estigmatitzat i
envoltat d’un cert tabú durant molt de temps, ha estat definit de
la mà de molts autors. En qualsevol cas, en les paraules del
paràgraf anterior he pretès resumir-ho.
Tot i que deia que és un dels trastorns de la parla, és ben veritat
que cal veure’l com el més rellevant en relació la fluïdesa
d’aquesta, entenent-se com a fluïdesa la facilitat, sense esforç,
per parlar en un flux continuat. I és que, dit això, val la pena
subratllar que és una alteració molt visible que condueix a
expressar-se de manera anòmala.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada