Lletres i paraules que costen més

Documentant-me, he descobert que no han estat poques les persones disfluents que s’han canviat el nom. A causa d’una raó, per a ells, poderosa: el seu nom els costava de dir.

Puc comentar-vos que no creia que certes persones amb senyals evidents de tartamudesa arribessin a aquests extrems. En tot cas, es tracta d’una mostra més de les dificultats que pot comportar el trastorn de la parla més comú. Però els entenc.

En el meu cas, hi ha lletres i paraules més complicades de pronunciar. La c, la p i la t són, en principi, les que m’incomoden més. Per exemple, no crec que, en el supòsit que algun dia tingui un fill, li posi Pau o Pere. Així mateix, no voldria que la meva  pròxima parella es digués, també per exemple, Paula. Contràriament, lletres com la a, la j o la s em són fàcils.

De fet, no he trobat una explicació concloent a aquesta circumstància particular. Ara bé, fruit d’això, nombroses vegades m’he vist obligat, al darrer instant, a canviar una paraula per una altra, encara que la segona opció no sigui tan lògica.