Abans de criticar la parla d’algú, assegurem-nos que
no tingui tartamudesa
“Crackòvia” és un magnífic programa
de TV3 que combina l’humor i el futbol i que s’emet els dilluns. Val a dir que
en sóc un admirador, i és molt habitual que els guionistes, els actors i els
presentadors em facin riure de valent. “Crackòvia” ha estat tot un encert de la
televisió pública catalana.
Ara bé, en l’última emissió, avui fa
quatre dies, i en la secció que tenen que s’anomena “Millor parlar al camp”, es
va criticar la manera d’expressar-se d’en James Rodríguez, jugador colombià del
Reial Madrid.
És veritat que, normalment, hi ha
una certa burla del parlar dels futbolistes, a qui, sovint, se’ls acusa de poca
cultura i d’expressar-se pobrament. No obstant això, en James Rodríguez és un
noi quec, i aquest detall, almenys ho espero, se’ls devia passar per alt als
guionistes.
D’aquella escena, i alhora sorpresa
que em vaig endur, en vaig treure una conclusió que voldria dir ben alt. I és
que, segons la meva opinió, abans de criticar la parla d’una persona qualsevol,
és necessari assegurar-nos que no pateixi un trastorn, particularment en el cas
que ens ocupa, el quequeig. És a dir: ens podem adonar que algú ens parla a poc
a poc, que algú altre ens sembli que està nerviós, un altre que doni la
sensació que està tens, un altre que ens porti a pensar que té un mal dia, o un
altre, que rumiï massa allò que dirà. A la pràctica, els esmento com a
exemples, però és perfectament possible que ens topem amb una persona que, en
el moment de voler dir allò que vol dir, reuneixi alguna d’aquestes
peculiaritats. Donem-li temps. Deixem-ho parlar. Això ens farà més humans. Més
sensibles i més solidaris. Potser tingui un trastorn de la parla. Potser tingui
tartamudesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada