És compatible tenir tartamudesa i sortir per
televisió?
M’agrada l’economia. En sóc
aficionat. Em va començar a atraure l’any 2005, en plena bogeria immobiliària.
Després, he seguit l’actualitat de la crisi pràcticament minut a minut, i en
aquests anys, i naturalment encara ara, he escoltat i escolto uns quants
economistes. I n’hi ha un, precisament, relacionat amb el tema que ens ocupa en
el bloc, del qual us en vull fer cinc cèntims.
En efecte, l’Edward Hugh és un
prestigiós economista britànic que viu a Catalunya, i parla el català. Va ser
un dels pocs que va preveure la crisi, i les seves aportacions, en el seu camp,
els últims anys han estat sàvies. La seva aparició en programes de la qualitat
de Singulars i Retrats, de Televisió de Catalunya, les he seguides atentament.
I, doncs, quina particularitat, a més, té el senyor Hugh?. És disfluent, és
quec, i de vegades d’una manera greu.
El presentador dels dos programes,
en Jaume Barberà, sempre l’ha escoltat gairebé amb fascinació. Com tants
teleespectadors deuen haver fet. I com jo mateix. Per què convé ressaltar-ho
del tot?. Doncs perquè el senyor Hugh, malgrat expressar-se arítmicament, i en
ocasions fins i tot molt, allò que explica mereix l’atenció dels qui l’escolten.
I la tartamudesa l’ha acompanyat en tots espais televisius i radiofònics que
l’han cridat per relatar els seus coneixements!. És a dir: ni se n’ha amagat,
ni els periodistes no l’han volgut en els seus programes perquè és disfluent.
L’Edward Hugh és un exemple. No
obstant això, una cosa és certa: tartamudesa i sortir per televisió o per ràdio
pot semblar un vincle inabastable. El senyor Hugh, però, demostra que és possible, i, a més a més, crec
que no cal ser un pou de saviesa ni aparèixer a la tele, sinó que pot passar en
uns cercles més íntims, que les persones fluïdes poden seguir les nostres
oracions irregulars amb suma atenció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada