En moments d’èxtasi emocional, les persones amb
tartamudesa podem quedar, a l’hora de parlar, travades
És important ressaltar que les
persones disfluents, quan estem tranquil·les i reposades, tenim més
possibilitats de parlar rítmicament. Això és així de manera general, malgrat
que sempre hi pot haver matissos en funció de la tongada de tartamudesa més
aguda o més discreta que estiguem travessant. Però, en qualsevol cas, la norma és
aquesta.
No obstant això, quan les emocions
ens van al màxim, ens sol passar justament el contrari. És a dir: tot i que
aquestes emocions puguin ser positives, ens podem travar amb més facilitat. I ja
cal donar per segur que, encara molt més, si les esmentades vibracions són
negatives.
Us posaré un exemple, del primer
cas, el que ens interessa, prou il·lustratiu. Així, dissabte al vespre estava
veient, al costat dels meus pares, a casa seva, la final de la Copa del Rei
entre el Barça i l’Athletic de Bilbao. M’ho passava d’allò més bé malgrat l’empat
inicial. La parla era ben raonable. Ara bé, a la meitat de la primera part, el
genial Leo Messi va fer un gol antològic, un dels millors que he vist fer al
meu ídol futbolístic. Va ser llavors quan pitjor vaig expressar-me de tot el
dia. En comentar, esverat i radiant pel que havia observat per televisió, el
gol als meus pares.
Va costar dir-los que, aquell, era
el millor gol que havia marcat l’astre argentí durant la temporada i que era un
dels més espectaculars de la seva carrera. Ja ho veieu: endut per la joia d’un gol
colossal del meu ídol futbolístic, les paraules no arrencaven.
Estic convençut que no vaig ser l’única
persona amb senyals de tartamudesa, tot i que la darrera setmana i mitja he
estat força bé, que, amb l’entusiasme, va quedar mig muda. Des d’aquí, comentar
a les persones amb quequesa que em llegiu, que no us estranyeu, doncs, que
vivint uns moments d’èxtasi formidable, perdeu el control de la vostra parla. És
un fet transitori, i ben aviat tornaria la calma. Assaboriu l’instant de goig i
no us preocupeu en excés si heu quedat encallats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada