Als amics, se’ls pot parlar de la tartamudesa
Dissabte vaig tenir una grata sorpresa. Després
d’assistir a l’espectacular pel·lícula “El hobbit. La batalla de los cinco
ejércitos” al costat d’un bon amic, l’Òscar, vaig decidir comunicar-li, una
vegada en David, que també va venir, va marxar a casa seva a fer un petó de
bona nit a les seves criatures entranyables, que havia engegat un bloc. Des que
el vaig estrenar, a l’octubre, no havia vist l’Òscar; per tant, el mínim que
podia fer era informar-lo de la meva iniciativa. I quina va ser, doncs, la
sorpresa?.
El meu bon amic va respondre amb una satisfacció
enorme. Fins i tot, millor de la que jo havia pronosticat. La seva fesomia tan
oberta, atenta i positiva em va encantar. En sintonia amb això, potser seria
més lògic afirmar que l’Òscar és un amic magnífic, més que, simplement, un bon
amic. El seu comportament va ser esplèndid. Per tot plegat, se m’ha reforçat
als pensaments la conclusió a la qual vaig arribar fa un cert temps. Us la
comento.
En el cas que tingueu tartamudesa, ¿no creieu que
n’heu de parlar amb els vostres amics i amigues?. El més probable, si realment
són persones que, humanament, valen la pena, és que trobeu suport, no pas
indiferència o incomoditat. Si la quequesa us fa patir, expliqueu-ho als amics
de confiança. De debò. Obriu-vos. L’exemple que acabo de descriure és molt
significatiu. És d'aquells que, en aquest sentit, animen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada