Agermanats per la mateixa particularitat
Convidat pel seu president, dissabte passat vaig
assistir al dinar de Nadal de l’Associació de la Tartamudesa de Catalunya,
que, a la vegada, estava obert als membres de la Fundación Españolala Tartamudez.
Aquesta trobada representava la segona que feia no
tan sols en un sol mes de diferència, sinó, alhora, en els meus 41 anys, amb un
grup de persones afectades pel mateix trastorn de comunicació que jo. Novament,
l’experiència va ser sublim, magnífica, ben bé especial.
Permeteu-me que parli de diverses persones que
vaig conèixer i que esmenti frases, d’ells, que em van arribar ben endins. En
primer lloc, ressalto allò que va comentar en Jaime, que, de tarannà obert,
tenia moltes ganes de conversar. Convençudíssim, va exclamar: “¡ser tartamudo
es una mierda!" (perdoneu l’expressió). I va anar més enllà: “No me ha traído
nada de bueno”. En segon lloc, una agradable senyora –no en recordo el nom-,
que pertany a la Fundación Españolala Valentina ,
una noia russa simpatiquíssima amb qui ja havia coincidit al novembre i que
entén perfectament el català. Em va
comentar: “te leeré el bloc”, detall que em va fer il·lusió. En quart lloc, i
sobretot, tinc interès a esmentar un noi que no arribava a la trentena i amb
qui, a causa de la bona sintonia que em desprenia, vaig passar una gran part de
l’encontre, l’Adrià. Xicot
que em va semblar introvertit, però molt cordial i educat, em va impressionar
la seva mirada. És possible que vagi errat i només sigui la seva timidesa, però
em va deixar clavat la sensació que, l’Adrià, per culpa del trastorn, ha patit
de valent. Si tan sols és el teu caràcter introvertit, disculpa que m’hagi
equivocat, però si la meva percepció era certa, et faig, des d’aquí, Adrià, una
fortíssima abraçada.
De fet, les més de trenta persones que érem allà
teníem, a part d’algunes parelles que també van venir, una cosa en comú, una
particularitat que ens agermana: que, com us explicava en un escrit anterior,
no parlem pitjor que les persones fluïdes; simplement, diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada