Un truc per fer la parla més fluïda

És veritat que, fa ben poc, esmentava que la parla en les persones disfluents no era ni pitjor ni millor; simplement, diferent. Tot i així, quan, a vegades, les paraules, durant unes hores o uns dies, em surten amb molta dificultat acostumo a definir-la de catastròfica. Sé que, plegats, un comentari i l’altre poden resultar contraproduents.

Amb l’objectiu d’engegar una expressió oral més fluïda, fa temps que vaig descobrir un truc. He constatat que és més eficaç a partir del matí. I en què consisteix?. Us ho explico.

En el cas que en un dia qualsevol el ritme de les frases hagi estat molt irregular i anem a dormir, encara, amb una manca important de fluïdesa, l’endemà al matí proposo que només parleu l’indispensable. I també: que us expresseu amb calma, a poc a poc i molt tranquils. Aquest relax oral matinal a mi, en general, em funciona. No es tracta, en tot cas, d’un aixecament complert de la parla, però sí parcial. A partir d’aleshores, en conseqüència, és probable que les frases surtin més rítmiques, un nou escenari que, si no parlem excessivament en el decurs de la resta de la jornada, té possibilitats de consolidar-se. Dimarts, sense anar més lluny, vaig dur a terme, de nou, aquest truc original. I, com era d’esperar, ni que sigui d’una manera parcial, em va funcionar.