Neix un nou bloc. “Deixa’m parlar” se centrarà en
el trastorn de la parla més visible i comú, i a la vegada el que històricament
ha estat més estigmatitzat, que existeix, la tartamudesa o quequesa. Jo mateix,
des dels quatre anys, en sóc un dels afectats.
“Deixa’m parlar”, apreciats internautes, no tan
sols oferirà algunes de les meves vivències, siguin més dures o més
anecdòtiques, sinó que, alhora, també emfatitzarà en aspectes teòrics del
trastorn. Aquests, crec, són necessaris.
És evident que, en el bloc, hi explicaré certes
intimitats. Però, sobretot, sota una premissa fonamental: la tartamudesa, ja a
l’edat adulta, no té cura. Des d’aquest punt de vista, el quequeig sol
comportar una sèrie d’entrebancs psicològics a les persones que el pateixen. Ara bé, a “Deixa’m parlar” intentaré
donar algunes pautes amb l’objectiu de relativitzar-lo.
D’altra banda, no amago que, tant de bo, el bloc
es converteixi en un cop de mà, amb la intenció que surtin de la seva foscor,
per a aquelles persones a qui la disfluència els provoca més malestar.
Simultàniament, m’agradaria que fos, també, un espai de trobada, tant per a
afectats com per a persones que, volent opinar del tema, s’expressin amb total
fluïdesa. Perquè, nosaltres, els quecs, simplement parlem diferent, no pas
malament. Simplement, diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada