Com pot ser que encara hi hagi gent que parli de la tartamudesa en to despectiu?

Com és sabut, diumenge passat al vespre hi havia el clàssic entre el Barça i el Reial Madrid. De fet, com acostumo a fer quan tinc ganes de gaudir del meu equip i, sobretot, d’un Messi que em té bocabadat, vaig anar a veure el futbol al bar que tinc a la cantonada del meu carrer. Fins aquí, tot correcte.

Mentre passava una estona magnífica amb diversos dels companys amb els quals coincideixo al bar, a les acaballes del partit el so del televisor va començar a fallar. No vaig saber si era l’aparell o es tractava de problemes del Canal Plus. Així, les paraules dels comentaristes se sentien intermitentment, a ràfegues, a batzegades. Aleshores, un client del bar –un brètol, m’atreviria a afegir- de trenta a quaranta anys va exclamar una frase que em va deixar glaçat. Va dir en veu ben alta perquè tothom l’escoltés: “¡apaga el tartamudo ese!”. Noi, et vas equivocar. Vas estar molt desafortunat.

No em vaig girar d’immediat per esbrinar qui havia pronunciat aquella frase desagradable. Ho vaig fer un parell de minuts després. I vaig deduir, de seguida, qui era el responsable d’aquelles paraules. I jo em pregunto: ¿com pot ser que encara hi hagi gent que parli de la tartamudesa en to despectiu?. Eren ganes de fer-se l’home davant de la seva acompanyant?. Era un xicot que li rellisquen els entrebancs que puguin tenir els altres?. Era una persona sense gaire cultura?. O, simplement, un mal educat?. Doncs no, noi, malgrat que ens vulguis fer callar, no ho farem.